Per practicar una bona higiene bucal hi ha dos elements bàsics: el raspall i el dentifrici, però, com sempre, el farmacèutic us pot aconsellar el millor de cadascun d’ells per a cada cas.

Com ens hem de raspallar les dents?

El raspall és el millor aliat per a una perfecta higiene bucal.

Hem de raspallar-nos les dents després de cada àpat, i sobretot abans d’anar a dormir.

Cal recordar una vegada més que per rentar-nos les dents correctament haurem de raspallar-les en moviments verticals, mai horitzontals. Raspallarem per dins i per fora de la dent, i a la zona dels queixals ho farem amb moviments rotatoris per arribar a tots els racons.

Com ha de ser el raspall?

Els filaments d’un raspall dental han de ser…

• De material sintètic i tenir les puntes perfectament arrodonides i polides.
• No han de ratllar l’esmalt.
• No han de ser agressius amb les genives.
• Les fibres sintètiques han substituït les d’origen animal. Són més indicades perquè eviten els bacteris que les d’origen animal podien tenir.

El cap del raspall ha de ser…

• Petit i amb l’extrem rodó, per poder accedir a totes les parts de la boca sense risc de ferides.
• El mànec ha de ser manejable i tenir un petit angle que permeti arribar a les zones més amagades.
• Darrerament hi ha raspalls que es comercialitzen amb una caputxa protectora, que va bé per protegir-lo de la brutícia i per mantenir les cerres unides.
• Després de fer-se servir, el raspall ha de rentar-se amb aigua o un col·lutori per eliminar-ne les restes de placa dental, aliments i dentifrici.
• És convenient rentar-se els dents amb un raspall en bon estat.
• La vida d’un raspall no ha de superar els tres mesos.
• La utilització dels raspalls elèctrics o mecànics no ha demostrat una eficiència superior a la dels raspalls manuals.

• Ajuda a eliminar restes d’aliments que són inaccessibles al raspall i a eliminar la placa de l’espai interproximal entre les dents. Hi ha sedes totalment o parcialment encerades, amb fluor i mentolades.

• Cal tallar un tros de fil de seda i enrotllar-lo entre dos dits.

• Introduir-lo tibat entre les dents, accionant suaument d’un costat a l’altre, i movent el fil de seda amb els dits de dalt a baix, 5 o 6 vegades a cada espai, baixant fins a la geniva, amb precaució per no perjudicar-la.

• Aquesta operació caldrà repetir-la en tots els espais interdentals.

Raspalls especials

Podríem qualificar d’especials: els raspalls elèctrics, els interproximals i els ortodòncics.

• Raspalls elèctrics: són útils perquè eliminen més placa bacteriana. Tot i que no s’han demostrat superiors en eficiència als raspalls manuals, si aquests s'utilitzen adequadament.

• Raspalls interproximals: són eficaços per remoure la placa bacteriana i les restes d’aliments quan els espais interdentals són grans. El mànec és recte i petit, i té un fil d’acer inoxidable inserit a l’extrem, que té distribuïts helicoïdalment al seu voltant els filaments, en forma de con i cilindre.

• Raspalls ortodòncics: per a casos d’ortodòncies, tenen les cerres distribuïdes en forma de “V”.

Què és un dentifrici?

La pasta dentifrícia és una barreja homogènia de sòlids en aigua, que col·labora en la neteja dental i que complementa l’acció mecànica del raspall.

Un dentifrici ha de:

• Tenir poder de neteja.

• Tenir una abrasivitat baixa.

• Ser protector de les genives.

• Tenir bon sabor.

• Deixar una sensació de netedat i frescor.

Per a què serveix el dentifrici?

En funció dels principis actius que contingui podrà augmentar la resistència de la superfície de la dent, inhibir certes reaccions nocives del metabolisme bacterià, exercir l’acció antiinflamatòria i d’altres…

• Fluor: anticàries.

• Clorhexidina: antibacterià - antiplaca.

Quins components té un dentifrici?

Els components d’un dentifrici poden ser els següents:

• Abrasius: són els que fan l’arrossegament dels residus alimentaris. En aquest cas les substàncies més empleades són l carbonat càlcic, l’albúmina, la sílice i les resines sintètiques.

• Tensioactius o detergents: aquests components varien segons la quantitat d’escuma que es desitgi. No han de ser tòxics ni irritants, ni han d’interferir en l’aroma de la pasta.

• Humectants: retenen l’aigua i eviten que la pasta s’assequi i es torni dura quan entra en contacte amb l’aire. Alguns humectants són el sorbitol i la glicerina.

• Lligants o agents espessidors: són els que permeten que la part líquida i sòlida es mantingui en suspensió. Donen viscositat a la pasta i en determinen la textura.

• Conservants: eviten el desenvolupament de contaminants en el producte.

• Substàncies tampó: són les que asseguren la bona conservació química de la pasta i en regulen el pH.

• Edulcorants i aromatitzants: són els que fan més agradable l’ús del dentifrici, donant-li sabor de maduixa, llimona, menta, anís, etc.

• Colorants: s’utilitzen per fer més atractiu el producte.

• Principis actius: com ara el fluor per a la càries o d’altres.

Aliats de la higiene bucal

A part del dentifrici, hi ha altres productes que poden ajudar a una bona higiene dental.

• Pólvores: barreja de sòlids tipus perborats, carbonats i polifosfats que eliminen les taques de les dents provocades pel tabac, el consum de cafè, etc.

• Col·lutoris: solucions aquoses o hidroalcohòliques que tenen els mateixos principis actius que les pastes dentifrícies, però en menor concentració. Sols no eliminen la placa bacteriana, però sí que es poden fer servir després de raspallar-se les dents, per completar l’acció de la pasta.

• Xiclets: no adherents, que permeten rentar les dents sense raspall, per a ocasions especials. Són un bon element per contribuir a la higiene dental quan contenen fluor.

CONSELLS

• Cal rentar-se les dents després de cada àpat i abans d’anar a dormir.

• La caducitat d’un raspall de dents és de 3 mesos.

Font d’informació: COFB