L’objectiu del tractament de la hipertensió és mantenir els valors de la pressió arterial dins uns límits que no suposin un risc per a la salut. Un control incorrecte pot donar lloc a situacions patològiques, tant a nivell cardiovascular com d’altres òrgans.

El tractament a seguir per un pacient hipertens consisteix en: 

Tractament no farmacològic

• Seguir una dieta variada, saludable i equilibrada i, principalment baixa en sodi. 
• Practicar exercici físic de forma regular i moderada. 

Tractament farmacològic

• El metge d’atenció primària o l’especialista instaurarà el tractament més adient tenint en compte la situació individual i les característiques de cada pacient. Per descomptat, acompanyat de les modificacions necessàries en l’estil de vida del pacient.

 

Tractament NO FARMACOLÒGIC 

Adoptar una forma de vida més saludable forma part imprescindible del tractament. Canvis en l’alimentació i evitar el sedentarisme poden ajudar a la regulació d’una hipertensió moderada-lleu conjuntament amb el tractament amb fàrmacs.

• Dieta. Cal realitzar ingestes reduïdes de sal, alcohol i aliments rics en greixos i, en canvi, incrementar la ingesta de fruites i verdures fresques.
• Activitat física. És molt recomanable augmentar-la i realitzar exercici de forma regular.
• Estrès. Cal reduir-ne els nivells.
• Pes. Cal mantenir-lo dins dels límits correctes en funció de l’edat i la talla.
• Tabac. És també especialment important deixar de fumar. El tabac és un factor de risc de malalties cardiovasculars i augmenta de forma significativa la tensió arterial.

 

Tractament FARMACOLÒGIC 

• Els fàrmacs diürètics són normalment els que primer es prescriuen en pacients d’edat avançada. Afavoreixen l’eliminació d’aigua i de sal, cosa que redueix el volum sanguini i, per tant, la pressió arterial.
• Si la resposta obtinguda no és suficient, es sol augmentar la dosi o associar a un altre medicament antihipertensiu, també en dosis baixes i que actuï a través d’un altre mecanisme (com pot ser, disminuint la freqüència i la força de la contracció cardíaca, com fan els anomenats beta blocadors).
• Un altre grup de medicaments que es prescriuen en cas d’hipertensió són els que actuen com a vasodilatadors, que relaxen la paret arterial. Aquesta dilatació dels vasos comporta una disminució de la pressió. Són els antagonistes dels canals de calci i els medicaments alfa blocadors.
• També es poden prescriure medicaments que impedeixen la formació d’hormones que augmenten la pressió arterial. Es tracta dels coneguts com a inhibidors de l’enzim de conversió de l’angiotensina (els IECA) i de receptors de l’angiotensina II (els ARA II).
• Hi ha també un grup d’antihipertensius que actuen sobre el centre cerebral regulador de la pressió arterial, anomenats d’acció central, però actualment són menys utilitzats.
• Si es tracta d’una hipertensió secundària, és a dir, conseqüència d’una altra malaltia, s’ha de tractar la malaltia causant.

RECORDEU 

• No oblidar-se de prendre la medicació prescrita.
• Disminuir el consum de sal i alcohol i incrementar la ingesta de fruites i verdures.
• Realitzar exercici moderat de forma regular i mantenir el pes sota control.

Font d’informació: COFB