Avui, 13 de gener, se celebra el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, una malaltia que ens pot afectar a tots i que constitueix ja la principal causa mundial de discapacitat.
Generalitats
El trastorn depressiu (o depressió) és un trastorn mental comú. Implica un estat dànim deprimit o la pèrdua del plaer o linterès per activitats durant llargs períodes de temps.
La depressió és diferent dels canvis habituals de l'estat d'ànim i els sentiments sobre el dia a dia. Pot afectar tots els àmbits de la vida, incloses les relacions familiars, les amistats i les comunitàries. Pot ser degut a problemes a lescola i laborals o causar-los.
La depressió pot afectar qualsevol. Els qui han viscut abusos, pèrdues greus o altres esdeveniments estressants tenen més probabilitats de patir-la. Les dones són més propenses a la depressió que els homes.
S'estima que el 3,8% de la població experimenta depressió, inclòs el 5% dels adults (4% entre els homes i el 6% entre les dones) i el 5,7% dels adults de més de 60 anys. A escala mundial, aproximadament 280 milions de persones pateixen depressió. La depressió és aproximadament un 50% més freqüent entre les dones que no pas entre els homes. Arreu del món, més del 10% de les embarassades i de les dones que acaben de donar a llum experimenten depressió. Cada any se suïciden més de 700.000 persones. El suïcidi és la quarta causa de mort al grup etari de 15 a 29 anys.
Encara que hi ha tractaments coneguts i eficaços contra els trastorns mentals, més del 75% de les persones afectades als països d'ingrés baix i mitjà no reben cap tractament. Entre els obstacles a una atenció eficaç, cal destacar la manca d'inversió en atenció de salut mental i de proveïdors d'atenció de salut capacitats, així com l'estigmatització associada als trastorns mentals.
Símptomes i tipologies
En un episodi depressiu, la persona experimenta un estat dànim deprimit (tristesa, irritabilitat, sensació de buit) o una pèrdua del plaer o de linterès per activitats.
Un episodi depressiu és diferent de les variacions habituals de l‟estat d‟ànim. Aquests episodis abasten la major part del dia, gairebé cada dia, durant almenys dues setmanes.
Poden presentar-se diversos símptomes més, com ara:
- Dificultats per concentrar-se
- Un sentiment de culpa excessiva o de baixa autoestima
- Manca d'esperança sobre el futur
- Pensaments de mort o suïcidi
- Alteracions del somni
- Canvis a la gana o al pes
- Sensació de cansament acusat o de manca d'energia.
La depressió pot causar dificultats en tots els aspectes de la vida, incloses la vida comunitària ia la llar, així com a la feina i l'escola.
Els episodis depressius es poden classificar en lleus, moderats o greus, en funció del nombre i la intensitat dels símptomes, així com de les repercussions en el funcionament de la persona.
Els episodis depressius poden pertànyer a diferents tipologies:
- Trastorn depressiu d´un sol episodi: la persona experimenta un primer i únic episodi
- Trastorn depressiu recurrent: la persona ja ha patit almenys dos episodis depressius
- Trastorn bipolar: els episodis depressius alternen amb períodes d'episodis maníacs, que inclouen eufòria o irritabilitat, més activitat o energia, i altres símptomes com augment de la verborrea, pensaments accelerats, més autoestima, menor necessitat de dormir, distracció i comportament impulsiu i imprudent.
Causes concomitants i prevenció
La depressió és resultat d'interaccions complexes entre factors socials, psicològics i biològics. Els qui han passat per circumstàncies vitals adverses (atur, dol, esdeveniments traumàtics) tenen més probabilitats de patir depressió. Alhora, la depressió pot generar més estrès i disfunció, i empitjorar la situació vital de la persona afectada i, per tant, la pròpia depressió.
La depressió està estretament relacionada amb la salut física i, per tant, la salut física juga un paper en la depressió. Molts dels factors que influeixen en la depressió (com la inactivitat física o l'ús nociu de l'alcohol) també són factors de risc coneguts per a malalties com ara les malalties cardiovasculars, el càncer, la diabetis i les malalties respiratòries. Alhora, les persones amb aquestes malalties també poden estar patint depressió a causa de les dificultats associades amb el maneig de la seva afecció.
Està demostrat que els programes de prevenció redueixen la depressió. Entre les estratègies comunitàries eficaces per prevenir-la hi ha els programes escolars per promoure un model d'afrontament positiu entre els infants i els adolescents. Les intervencions adreçades als pares de nens amb problemes de conducta poden reduir els símptomes depressius dels pares i millorar els resultats dels fills. Els programes dexercici per a la gent gran també poden ser eficaços per prevenir la depressió.
Diagnòstic i tractament
Hi ha tractaments eficaços per a la depressió, inclosos els tractaments psicològics i la medicació. Busqueu cures si presenteu símptomes de depressió.
Els tractaments psicològics són el primer tractament contra la depressió. Es poden combinar amb antidepressius en casos de depressió moderada i greu. Els antidepressius no són necessaris en cas de depressió lleu.
Els tractaments psicològics poden ensenyar noves maneres de pensar, de fer front a les situacions o de relacionar-se amb els altres. Poden incloure teràpia conversacional amb professionals i amb terapeutes no especialitzats supervisats. La teràpia conversacional es pot fer cara a cara o en línia. Podeu accedir a tractaments psicològics a través de manuals d'autoajuda, llocs web i aplicacions.
Els tractaments psicològics eficaços contra la depressió inclouen:
- L'activació conductual
- La teràpia cognitiva conductual
- La psicoteràpia interpersonal
- El tractament per a la resolució de problemes.
Els antidepressius inclouen els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), com ara la fluoxetina.
Els proveïdors d’atenció de salut han de tenir presents els possibles efectes adversos dels antidepressius, les possibilitats de dur a terme un o altre tipus dintervenció (per disponibilitat de coneixements tècnics o del tractament en qüestió) i les preferències individuals.
Els antidepressius no s'han d'utilitzar per tractar la depressió en nens ni com a tractament de primera elecció en adolescents, en els quals cal utilitzar-los amb molta cautela.
Per al trastorn bipolar es fan servir diferents medicaments i tractaments.
Cura personal
La cura personal pot ser clau en el maneig dels símptomes de la depressió així com en el foment del benestar general.
Què hi podeu fer?
- Intenteu seguir fent coses que solia gaudir
- Mantingueu el contacte amb amics i família
- Feu exercici sovint, encara que només sigui fer una passejada
- Seguiu, si és possible, uns hàbits alimentaris i de son regulars
- Eviteu o reduïu el consum d'alcohol i no preneu drogues il·lícites, que poden empitjorar la depressió
- Expliqueu a algú de confiança com us sentiu
- Aneu a un proveïdor d'atenció de salut.
Si teniu pensaments suïcides:
- Recordeu que no està sol, que molts han passat per això i van trobar ajuda.
- Expliqueu a algú de confiança com us sentiu
- Parleu amb un treballador de la salut (un metge o un conseller)
- Uniu-vos a un grup de suport.
Si creieu que hi ha el perill que, a curt termini, us pugueu fer mal, poseu-vos en contacte amb un servei d'emergència o amb una línia d'atenció telefònica per a situacions de crisi.
Font d'informació: OMS